Passa al contingut principal

ALLÒ QUE SOM, SOM ELS NOSTRES RECORDS

ALLÒ QUE SOM, SOM ELS NOSTRES RECORDS
(Petit discurs de comiat a la promoció 2008 de Súnion)

L’any passat, quan estàvem a Súnion vaig tenir clar que avui estaria aquí, em vaig emocionar molt al veure com tots vosaltres us emocionàveu. Poc després el Jordi Caixàs ens delitava amb unes paraules plenes de màgia; va dir, Allò que som, som els nostres records! Aquestes paraules em van fer pensar... vosaltres sempre sereu part dels meus records, per tant sempre estareu amb mi.

Heu arribat al final, per alguns 2 anys, altres 1 (un), 3, 4, 5, 6... i d’altres més de 6... Segur que en aquest temps heu pensat molt en el futur, sobretot aquest últim any, però ara, és quan comenceu a formar part del record de molts de vosaltres.
Avui us heu despertat tots junts, però demà serà el record el que us unirà. Molts de vosaltres continuareu junts, altres poques vegades, o potser mai més, us tornareu a veure, tot i que el record sempre el mantindreu. El que us vull dir és: “Abans de que arribi l’adéu i abans de que moltes sensacions es quedin amagades al vostre pensament, i de que desitgeu haver-vos dit més d’una paraula, és ara el moment de buscar a aquella persona, amic, company amb el que heu pensat més d’una vegada i dir-li que sempre el recordareu, que com deia el Jordi Caixàs a Súnion, tots som els nostres records, i que mai l’oblidareu”.

Han succeït moltes coses i segur que la majoria bones. Ara marxeu per trobar nous amics, noves experiències; así pues, no hagáis esperar al tiempo y vividlo.

13 de juny de 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ejemplo de narración en Primera persona de personaje secundario. (2º ESO)

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo problema. Tiré de la campan
  Als nois i noies de 2n de Batxillerat (promoció del confinament) Us trobarem a faltar. Us trobarem a faltar al marxar de Súnion. Hem compartit la vida amb vosaltres, i ha estat un plaer. Ha estat un plaer conviure amb vosaltres, haver-vos conegut. La nostra vida ha estat molt millor al vostre costat. Clar que us trobarem a faltar. Perquè hem aprés molt al vostre costat. Hem après de la vostra generositat, de la vostra simpatia, de les vostres ganes d’aprendre, de les vostres ganes de viure. Hem après a viure millor al vostre costat, a classe, pels passadissos, als seminaris, a Madrid... i ara heu de marxar. El vostre futur és immens. Prendreu decisions increïbles, teniu a l’abast la llibertat, preneu-la i emocioneu-vos. La curiositat és l’aliment de les emocions, obrir noves portes és la clau. Encara que dubteu, és millor prendre una decisió i equivocar-se que no, no prendre-la. Decidiu vosaltres, sempre vosaltres, però escolteu. I trenqueu les normes, lluiteu per canviar aquelle