Passa al contingut principal

 

Als nois i noies de 2n de Batxillerat (promoció del confinament)

Us trobarem a faltar. Us trobarem a faltar al marxar de Súnion. Hem compartit la vida amb vosaltres, i ha estat un plaer. Ha estat un plaer conviure amb vosaltres, haver-vos conegut. La nostra vida ha estat molt millor al vostre costat. Clar que us trobarem a faltar. Perquè hem aprés molt al vostre costat. Hem après de la vostra generositat, de la vostra simpatia, de les vostres ganes d’aprendre, de les vostres ganes de viure. Hem après a viure millor al vostre costat, a classe, pels passadissos, als seminaris, a Madrid... i ara heu de marxar.

El vostre futur és immens. Prendreu decisions increïbles, teniu a l’abast la llibertat, preneu-la i emocioneu-vos. La curiositat és l’aliment de les emocions, obrir noves portes és la clau. Encara que dubteu, és millor prendre una decisió i equivocar-se que no, no prendre-la. Decidiu vosaltres, sempre vosaltres, però escolteu. I trenqueu les normes, lluiteu per canviar aquelles que no són bones, arrisqueu-vos. Estimeu, tingueu paciència, perdoneu, somieu i expliqueu els vostres somnis. Ens heu dedicat boniques paraules, ens heu explicat històries abans d’anar a dormir. És important que expliqueu històries, contínuament, a tot arreu. És important parlar, i escoltar, per poder créixer, per poder prendre decisions, per poder viure!

El vostre futur és inmens!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ejemplo de narración en Primera persona de personaje secundario. (2º ESO)

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo problema. Tiré de la campan
8 anys després encara ho penso!!! Nombres como Mikel, Sonia, Anna, Gloria, Jessi, Susana, Pere...que me han hecho ver la dedicación incondicional que todas estas personas dedican en su profesión. Quiero celebrar la excepcionalidad del ser humano, ya que por encima de todo, su magnanimidad se demuestra segundo a segundo, ya que es magnánimo el que ayuda, el que sonríe, el que es solidario... y todo el personal de este hospital me ha hecho sentirlo así. A todos, gracias. https://www.lavanguardia.com/20101124/54078086636/excelente-sanidad-mejores-personas.html