Pensaments pels meus nens de Batxillerat el dia del seu comiat; aquí, al fòrum, a Súnion, al moll Súnion.

Comiat a la promoció 2009.

Fa un any que tenia decidit parlar avui aquí, dedicar-vos uns pensaments, uns sentiments i fa un any vaig començar a preparar el fil conductor de les meves paraules, buscava una idea i me’n venien centenars. Voldria dir-vos tantes coses que els mots es barallen tot intentant comprendre els meus pensaments. Voldria dir-vos tantes coses que al final simplement m’acomiadaré i us diré ADÉU, fins ara! Només vull compartir amb vosaltres unes poques paraules, un petit assaig dels meus pensaments.

El meu comiat ja ha començat i el seu títol és:

Pensaments pels meus nens de Batxillerat el dia del seu comiat; aquí, al fòrum, a Súnion, al moll Súnion.

De fet gairebé el títol és més llarg que el meu comiat.

Recordo ara una cançó que parla de com algú surt en busca de la seva vida i de com algú l’espera. Aquesta cançó parla d’amor, de record, d’oblit, i de solitud. Vosaltres, ARA! sortiu del moll Súnion i nosaltres quedem aquí. Durant molt de temps heu pensat que la lluna plena era per sempre. Heu plorat amors eterns amb llàgrimes d’espera. Heu imaginat moments de petita felicitat. He pensat que potser hi ha coses que no tenen sentit. Que el món no té ni cap ni peus, que està boig. O potser no, potser penseu que ja està tot bé així, no ho sé?! Sigui com sigui no dubteu de viure i de riure, ¡¡encara més!!!

Deixeu-me ara que us expliqui com serà el vostre futur.

-Meravellós; tot i que hi haurà llàgrimes, però seran d’esperança.
-Nostàlgic; amb somriures dolços de pastissets plens de records inoblidables.

El vostre futur és immens.

Fa temps que somieu en aquest moment, ara ja marxeu, queden aquí molts moments, molts records, queden aquí els vostres cants, els vostres desitjos, els vostres plors i quan Súnion estigui en ple silenci les vostres veus recorreran els passadissos encantats de Súnion.

Adéu. Que els déus us acompanyin en la vostra partida cap a la felicitat!!!

Ejemplo de narración en Primera persona de personaje secundario. (2º ESO)

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo problema. Tiré de la campanilla y me condujeron a la habitación que, en parte, había sido mía.
No estuvo muy efusivo; rara vez lo estaba, pero creo que se alegró de verme. Sin apenas pronunciar palabra, pero con una mirada cariñosa, me indicó una butaca, me arrojó su caja de cigarros, y señaló una botella de licor y un sifón que había en la esquina. Luego se plantó delante del fuego y me miró de aquella manera suya tan ensimismada.

Las aventuras de Sherlock Holmes.

ALLÒ QUE SOM, SOM ELS NOSTRES RECORDS

ALLÒ QUE SOM, SOM ELS NOSTRES RECORDS
(Petit discurs de comiat a la promoció 2008 de Súnion)

L’any passat, quan estàvem a Súnion vaig tenir clar que avui estaria aquí, em vaig emocionar molt al veure com tots vosaltres us emocionàveu. Poc després el Jordi Caixàs ens delitava amb unes paraules plenes de màgia; va dir, Allò que som, som els nostres records! Aquestes paraules em van fer pensar... vosaltres sempre sereu part dels meus records, per tant sempre estareu amb mi.

Heu arribat al final, per alguns 2 anys, altres 1 (un), 3, 4, 5, 6... i d’altres més de 6... Segur que en aquest temps heu pensat molt en el futur, sobretot aquest últim any, però ara, és quan comenceu a formar part del record de molts de vosaltres.
Avui us heu despertat tots junts, però demà serà el record el que us unirà. Molts de vosaltres continuareu junts, altres poques vegades, o potser mai més, us tornareu a veure, tot i que el record sempre el mantindreu. El que us vull dir és: “Abans de que arribi l’adéu i abans de que moltes sensacions es quedin amagades al vostre pensament, i de que desitgeu haver-vos dit més d’una paraula, és ara el moment de buscar a aquella persona, amic, company amb el que heu pensat més d’una vegada i dir-li que sempre el recordareu, que com deia el Jordi Caixàs a Súnion, tots som els nostres records, i que mai l’oblidareu”.

Han succeït moltes coses i segur que la majoria bones. Ara marxeu per trobar nous amics, noves experiències; así pues, no hagáis esperar al tiempo y vividlo.

13 de juny de 2008

Mensaje de bienvenida

Hola mundo!!!