Oliver Ojeda

Una vez visionada la película tendréis que realizar un retrato (recordad, descripción física y psíquica) de uno de estos personajes: Don Gregorio Moncho "Gorrión" Rosa (madre de Moncho) Ramón (padre de Moncho) Andrés (hermano de Moncho) Esta redacción ha de tener entre 100 y 150 palabras y ha de presentarse "escrita a mano".

Comiat a la promoció 2009. Fa un any que tenia decidit parlar avui aquí, dedicar-vos uns pensaments, uns sentiments i fa un any vaig començar a preparar el fil conductor de les meves paraules, buscava una idea i me’n venien centenars. Voldria dir-vos tantes coses que els mots es barallen tot intentant comprendre els meus pensaments. Voldria dir-vos tantes coses que al final simplement m’acomiadaré i us diré ADÉU, fins ara! Només vull compartir amb vosaltres unes poques paraules, un petit assaig dels meus pensaments. El meu comiat ja ha començat i el seu títol és: Pensaments pels meus nens de Batxillerat el dia del seu comiat; aquí, al fòrum, a Súnion, al moll Súnion. De fet gairebé el títol és més llarg que el meu comiat. Recordo ara una cançó que parla de com algú surt en busca de la seva vida i de com algú l’espera. Aquesta cançó parla d’amor, de record, d’oblit, i de solitud. Vosaltres, ARA! sortiu del moll Súnion i nosaltres quedem aquí. Durant molt de temps heu pensat que la lluna...

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo prob...

ALLÒ QUE SOM, SOM ELS NOSTRES RECORDS (Petit discurs de comiat a la promoció 2008 de Súnion) L’any passat, quan estàvem a Súnion vaig tenir clar que avui estaria aquí, em vaig emocionar molt al veure com tots vosaltres us emocionàveu. Poc després el Jordi Caixàs ens delitava amb unes paraules plenes de màgia; va dir, Allò que som, som els nostres records! Aquestes paraules em van fer pensar... vosaltres sempre sereu part dels meus records, per tant sempre estareu amb mi. Heu arribat al final, per alguns 2 anys, altres 1 (un), 3, 4, 5, 6... i d’altres més de 6... Segur que en aquest temps heu pensat molt en el futur, sobretot aquest últim any, però ara, és quan comenceu a formar part del record de molts de vosaltres. Avui us heu despertat tots junts, però demà serà el record el que us unirà. Molts de vosaltres continuareu junts, altres poques vegades, o potser mai més, us tornareu a veure, tot i que el record sempre el mantindreu. El que us vull dir és: “Abans de que arribi l’adéu i aba...

Hola mundo!!!