Passa al contingut principal

Pensaments pels meus nens de Batxillerat el dia del seu comiat; aquí, al fòrum, a Súnion, al moll Súnion.

Comiat a la promoció 2009.

Fa un any que tenia decidit parlar avui aquí, dedicar-vos uns pensaments, uns sentiments i fa un any vaig començar a preparar el fil conductor de les meves paraules, buscava una idea i me’n venien centenars. Voldria dir-vos tantes coses que els mots es barallen tot intentant comprendre els meus pensaments. Voldria dir-vos tantes coses que al final simplement m’acomiadaré i us diré ADÉU, fins ara! Només vull compartir amb vosaltres unes poques paraules, un petit assaig dels meus pensaments.

El meu comiat ja ha començat i el seu títol és:

Pensaments pels meus nens de Batxillerat el dia del seu comiat; aquí, al fòrum, a Súnion, al moll Súnion.

De fet gairebé el títol és més llarg que el meu comiat.

Recordo ara una cançó que parla de com algú surt en busca de la seva vida i de com algú l’espera. Aquesta cançó parla d’amor, de record, d’oblit, i de solitud. Vosaltres, ARA! sortiu del moll Súnion i nosaltres quedem aquí. Durant molt de temps heu pensat que la lluna plena era per sempre. Heu plorat amors eterns amb llàgrimes d’espera. Heu imaginat moments de petita felicitat. He pensat que potser hi ha coses que no tenen sentit. Que el món no té ni cap ni peus, que està boig. O potser no, potser penseu que ja està tot bé així, no ho sé?! Sigui com sigui no dubteu de viure i de riure, ¡¡encara més!!!

Deixeu-me ara que us expliqui com serà el vostre futur.

-Meravellós; tot i que hi haurà llàgrimes, però seran d’esperança.
-Nostàlgic; amb somriures dolços de pastissets plens de records inoblidables.

El vostre futur és immens.

Fa temps que somieu en aquest moment, ara ja marxeu, queden aquí molts moments, molts records, queden aquí els vostres cants, els vostres desitjos, els vostres plors i quan Súnion estigui en ple silenci les vostres veus recorreran els passadissos encantats de Súnion.

Adéu. Que els déus us acompanyin en la vostra partida cap a la felicitat!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

  Als nois i noies de 2n de Batxillerat (promoció del confinament) Us trobarem a faltar. Us trobarem a faltar al marxar de Súnion. Hem compartit la vida amb vosaltres, i ha estat un plaer. Ha estat un plaer conviure amb vosaltres, haver-vos conegut. La nostra vida ha estat molt millor al vostre costat. Clar que us trobarem a faltar. Perquè hem aprés molt al vostre costat. Hem après de la vostra generositat, de la vostra simpatia, de les vostres ganes d’aprendre, de les vostres ganes de viure. Hem après a viure millor al vostre costat, a classe, pels passadissos, als seminaris, a Madrid... i ara heu de marxar. El vostre futur és immens. Prendreu decisions increïbles, teniu a l’abast la llibertat, preneu-la i emocioneu-vos. La curiositat és l’aliment de les emocions, obrir noves portes és la clau. Encara que dubteu, és millor prendre una decisió i equivocar-se que no, no prendre-la. Decidiu vosaltres, sempre vosaltres, però escolteu. I trenqueu les normes, lluiteu per canviar aqu...

Ejemplo de narración en Primera persona de personaje secundario. (2º ESO)

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo prob...