Passa al contingut principal

Mensaje de bienvenida

Hola mundo!!!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Prova de bloc1 ha dit…
Hola, nano

És una meravella la tecnologia i tot i que encara no sabem ben bé com, aprendrem a fer-la servir.
Felicitats pel blog
20 de maig del 2008, a les 15:33
Pol Bolibar Ollé ha dit…
Oliver Ojeda, sóc el Pol Bolíbar, xD
jo també em vaig fer bloc fa poc (poesia-catalana). M'ha agradat això de la música de benvinguda. Apa fins a vilopriu!
12 de juny del 2008, a les 21:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

  Als nois i noies de 2n de Batxillerat (promoció del confinament) Us trobarem a faltar. Us trobarem a faltar al marxar de Súnion. Hem compartit la vida amb vosaltres, i ha estat un plaer. Ha estat un plaer conviure amb vosaltres, haver-vos conegut. La nostra vida ha estat molt millor al vostre costat. Clar que us trobarem a faltar. Perquè hem aprés molt al vostre costat. Hem après de la vostra generositat, de la vostra simpatia, de les vostres ganes d’aprendre, de les vostres ganes de viure. Hem après a viure millor al vostre costat, a classe, pels passadissos, als seminaris, a Madrid... i ara heu de marxar. El vostre futur és immens. Prendreu decisions increïbles, teniu a l’abast la llibertat, preneu-la i emocioneu-vos. La curiositat és l’aliment de les emocions, obrir noves portes és la clau. Encara que dubteu, és millor prendre una decisió i equivocar-se que no, no prendre-la. Decidiu vosaltres, sempre vosaltres, però escolteu. I trenqueu les normes, lluiteu per canviar aquelle
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ejemplo de narración en Primera persona de personaje secundario. (2º ESO)

Una noche ––la del 20 de marzo de 1888–– volvía yo de visi­tar a un paciente (pues de nuevo estaba ejerciendo la medici­na), cuando el camino me llevó por Baker Street. Al pasar frente a la puerta que tan bien recordaba, y que siempre es­tará asociada en mi mente con mi noviazgo y con los sinies­tros incidentes del Estudio en escarlata, se apoderó de mí un fuerte deseo de volver a ver a Holmes y saber en qué emplea­ba sus extraordinarios poderes. Sus habitaciones estaban completamente iluminadas, y al mirar hacia arriba vi pasar dos veces su figura alta y delgada, una oscura silueta en los visillos. Daba rápidas zancadas por la habitación, con aire ansioso, la cabeza hundida sobre el pecho y las manos juntas en la espalda. A mí, que conocía perfectamente sus hábitos y sus humores, su actitud y comportamiento me contaron toda una historia. Estaba trabajando otra vez. Había salido de los sueños inducidos por la droga y seguía de cerca el ras­tro de algún nuevo problema. Tiré de la campan
2 comentaris
Més informació